Dema ès sant jordi un any mès sense tu, patro de catalunya diada del llibre i tambe de la rosa tu dirias que tot ès consumisma,perquè regalar quelcom no nesesariament a désser un 23 o bè el 15,per dirte t´estimo cada dia ès bò i per llegir igual,tot i aixi ens agradaria que res agues passat i estiguesis aqui amb nosaltres,com sempre et diem t´estimem et recodem a cada moment i estas al nostre cor i el pensament totes les hores del dia tu tindras la teva rosa ham tot l`amor......petons pares,germana,i nebots
Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
dijous, 22 d’abril del 2010
sant jordi 2010
Dema ès sant jordi un any mès sense tu, patro de catalunya diada del llibre i tambe de la rosa tu dirias que tot ès consumisma,perquè regalar quelcom no nesesariament a désser un 23 o bè el 15,per dirte t´estimo cada dia ès bò i per llegir igual,tot i aixi ens agradaria que res agues passat i estiguesis aqui amb nosaltres,com sempre et diem t´estimem et recodem a cada moment i estas al nostre cor i el pensament totes les hores del dia tu tindras la teva rosa ham tot l`amor......petons pares,germana,i nebots
Dema ès sant jordi un any mès sense tu, patro de catalunya diada del llibre i tambe de la rosa tu dirias que tot ès consumisma,perquè regalar quelcom no nesesariament a désser un 23 o bè el 15,per dirte t´estimo cada dia ès bò i per llegir igual,tot i aixi ens agradaria que res agues passat i estiguesis aqui amb nosaltres,com sempre et diem t´estimem et recodem a cada moment i estas al nostre cor i el pensament totes les hores del dia tu tindras la teva rosa ham tot l`amor......petons pares,germana,i nebots
dijous, 15 d’abril del 2010
Hola Jaume...buff! no se per on començar tot just fa tres dies que me assebentat del forum aquet i aquets dies els e dedicat a llegir-me tots els comentaris que la gent et deixa cap a tú i crec que amb tant sols un comentari no poden arrivar a reflectir tot lo que senten perqué jo ara ho provare i no sé si podre..
Daqui 6 dies fara 2anys i 10 messos que ens vas deixar, saps just d'aqui 6 dies es el meu aniversari, i saps que? desde que ens vas deixar e demanat sempre el mateix desitg en el passtís, sempre e demanat tornarte a veure, tornarte a tenir a casa, tornarte a veure somriure, tornarte a sentir parlar de les teves anecdotes, tornarte a mirar, lo que e volgut es que tornesis... Jo aquets 2 anys i 10 messos encara que ningú s'agui donat conta han sigut i segueixen sent els pitxos de la meva vida, quan pujava a camprodon lo primer que feia al arribar era buscarte i preguntava per tu a tothom, perqué? perque m'ho passava molt bé al teu costat , perqué jo soc la petita de la familia , peró a tú t'agradava jugar amb mi, i em feies sentir molt feliç, i mai oblidare ningún dels moments al teu costat, mentres mensenyaves a fer bunyols amb la tieta per setmana santa, mentres reiem enb els dinars familiars, en el bateig del Marc, tot Jaume , tot lo que feies et feia cada dia mes gran! No es just que la vida et fes aixó , tu no tu mereixias per res del món mai, tu tenies que estar amb nosaltres fins que fosis un yayo..et necessito tant... No se ja quantes vegades e plorat per tú son incomtables, les vegades que penso en tu? es cada segon, perqué sento un vuit dins meu...em faltes ..
Em costa assimilar que no hi ets, la vritat encara més massa difícil, no saps la de vegades que te cunfos per el carrer, la de vegades que e girat alguna persona pensame que erats tú! ho e desitjat tant cops tornar enredera en el temps i parar el dia que vam estar dinant a casa la tieta antonia i em vam estar parlan de tot lo nostre...Jo era una nena quan ten vas anar no m'ho creia, no em vaig donar conta fins passat 3 dies... era un xoc!
Jaume avui en dia et recordo a tots moments i vui que sapigues que T'ESTIMO T'ESTIMO I T'ESTIMO!
Jo sempre et duc al cor Jaume ets la millo persona que mai existira...
La teva cosina petita Laia Marcer Carabí.
Daqui 6 dies fara 2anys i 10 messos que ens vas deixar, saps just d'aqui 6 dies es el meu aniversari, i saps que? desde que ens vas deixar e demanat sempre el mateix desitg en el passtís, sempre e demanat tornarte a veure, tornarte a tenir a casa, tornarte a veure somriure, tornarte a sentir parlar de les teves anecdotes, tornarte a mirar, lo que e volgut es que tornesis... Jo aquets 2 anys i 10 messos encara que ningú s'agui donat conta han sigut i segueixen sent els pitxos de la meva vida, quan pujava a camprodon lo primer que feia al arribar era buscarte i preguntava per tu a tothom, perqué? perque m'ho passava molt bé al teu costat , perqué jo soc la petita de la familia , peró a tú t'agradava jugar amb mi, i em feies sentir molt feliç, i mai oblidare ningún dels moments al teu costat, mentres mensenyaves a fer bunyols amb la tieta per setmana santa, mentres reiem enb els dinars familiars, en el bateig del Marc, tot Jaume , tot lo que feies et feia cada dia mes gran! No es just que la vida et fes aixó , tu no tu mereixias per res del món mai, tu tenies que estar amb nosaltres fins que fosis un yayo..et necessito tant... No se ja quantes vegades e plorat per tú son incomtables, les vegades que penso en tu? es cada segon, perqué sento un vuit dins meu...em faltes ..
Em costa assimilar que no hi ets, la vritat encara més massa difícil, no saps la de vegades que te cunfos per el carrer, la de vegades que e girat alguna persona pensame que erats tú! ho e desitjat tant cops tornar enredera en el temps i parar el dia que vam estar dinant a casa la tieta antonia i em vam estar parlan de tot lo nostre...Jo era una nena quan ten vas anar no m'ho creia, no em vaig donar conta fins passat 3 dies... era un xoc!
Jaume avui en dia et recordo a tots moments i vui que sapigues que T'ESTIMO T'ESTIMO I T'ESTIMO!
Jo sempre et duc al cor Jaume ets la millo persona que mai existira...
La teva cosina petita Laia Marcer Carabí.
dimarts, 13 d’abril del 2010
3 anys tristos
ESTIMAT jaume.aqui ens tens a tots,tractant de trobar les paraules que ens surten del cor,un cor amb un dolor encara molt latent.Tenim ben viu el teu record meravellós dún noi ple de vitalitat,de vida de projectes futurs per tu i per els que tant t´estimaves. ens vas deixar sense podernos acomiadar,però el teu record està posat en els porus de la nostra pell i a la llar.ja no sentim el teu somriure ni la teva olor,ja no veiem aquells ulls amb tanta vida ,que desprenien tanta força la teva absensia mai no la entendrem i ens preguntem el perquè .el que si ès sert és que en la teva curta vida ens has donat quantitat de consells a tots .Sempre et recordarem i,mentreaixi sigui,continues viu perque estàs amb nosaltres,parlem de tu i procurem tenir-te present en quansevol afer que a casa ès commaemori.t´estimem anmb bogueria.ningú cambiarà aquets sentiments ...com tu deias .Rei UN PETUNAS
els teus pares i familia,
ESTIMAT jaume.aqui ens tens a tots,tractant de trobar les paraules que ens surten del cor,un cor amb un dolor encara molt latent.Tenim ben viu el teu record meravellós dún noi ple de vitalitat,de vida de projectes futurs per tu i per els que tant t´estimaves. ens vas deixar sense podernos acomiadar,però el teu record està posat en els porus de la nostra pell i a la llar.ja no sentim el teu somriure ni la teva olor,ja no veiem aquells ulls amb tanta vida ,que desprenien tanta força la teva absensia mai no la entendrem i ens preguntem el perquè .el que si ès sert és que en la teva curta vida ens has donat quantitat de consells a tots .Sempre et recordarem i,mentreaixi sigui,continues viu perque estàs amb nosaltres,parlem de tu i procurem tenir-te present en quansevol afer que a casa ès commaemori.t´estimem anmb bogueria.ningú cambiarà aquets sentiments ...com tu deias .Rei UN PETUNAS
diumenge, 11 d’abril del 2010
cors malats
ESTIMAT.fa tres anys itres tres mesos, que no et veiem,que no parlem,que no menguem junts i tantes coses que a tu ja san acabat,i per nosaltres no son igual hem passat la pasqua i varem mangar la mona que venia de part teva el teu fiol la va trobar ¨deliciosa,Pro rei aquella cadira estaba buida els nostres pensaments plens de tu,els nostres cors partits,l´anyoransa ès tant forta que ens costa molt passar el dia a dia i mès pensant que tu te estas perden aquestes petitas coses que en realitat formant part de aquets mont egoista,envejos, ple de corrupcio´ i que entre tots ens estem carregant,de totes maneres res de tot aixo ens fara cambiar,tot el que sentim per el nostre peque,si tens maneres de rebre les nostres abrasades, i els nostres petons tels enviem a cabasats mua....pare,mare ,teta,marc iORIOL T´ETIMEM
mare
ESTIMAT.fa tres anys itres tres mesos, que no et veiem,que no parlem,que no menguem junts i tantes coses que a tu ja san acabat,i per nosaltres no son igual hem passat la pasqua i varem mangar la mona que venia de part teva el teu fiol la va trobar ¨deliciosa,Pro rei aquella cadira estaba buida els nostres pensaments plens de tu,els nostres cors partits,l´anyoransa ès tant forta que ens costa molt passar el dia a dia i mès pensant que tu te estas perden aquestes petitas coses que en realitat formant part de aquets mont egoista,envejos, ple de corrupcio´ i que entre tots ens estem carregant,de totes maneres res de tot aixo ens fara cambiar,tot el que sentim per el nostre peque,si tens maneres de rebre les nostres abrasades, i els nostres petons tels enviem a cabasats mua....pare,mare ,teta,marc iORIOL T´ETIMEM
dijous, 1 d’abril del 2010
el princep de main
cuenta una leyenda hindú, que hace mucho tiempo, quando el mundo se creó, los dioses se reunieron, no podemos permitir, que el hombre encuentre el secreto, de la gran felicidad, ¿dónde habremos de esconderlo? ¿en lo profundo del mar,en un monte junto al cielo, en el centro de la tierra, arriba, en el firmamento? Así los dioses hablaban, sin quiedarse satisfechos, temerosos de que el hombre, lo encontrara con el tiempo, pero un dios de levantó, y adelanto sereno: ya tengo la solución, no debemos tener miedo, la luz de la gran verdad, en él mismo esconderemos, y oculta, dentro del hombre, dormirá, un eterno sueño, pues nunca podrá pensar, que él mismo la lleva dentro.
patons maria
iaia,
cuenta una leyenda hindú, que hace mucho tiempo, quando el mundo se creó, los dioses se reunieron, no podemos permitir, que el hombre encuentre el secreto, de la gran felicidad, ¿dónde habremos de esconderlo? ¿en lo profundo del mar,en un monte junto al cielo, en el centro de la tierra, arriba, en el firmamento? Así los dioses hablaban, sin quiedarse satisfechos, temerosos de que el hombre, lo encontrara con el tiempo, pero un dios de levantó, y adelanto sereno: ya tengo la solución, no debemos tener miedo, la luz de la gran verdad, en él mismo esconderemos, y oculta, dentro del hombre, dormirá, un eterno sueño, pues nunca podrá pensar, que él mismo la lleva dentro.
patons maria
Subscriure's a:
Missatges (Atom)