t´ho faig saber
JAUMEsiguis on siguis nosaltres et seguim trobant a faltar moltissim com tambe et fem saber les cosetes que pasen aqui baix d´on tu vas marxar de sobte y deixant un gran buit...Saps en valentin va participar al certamen mister girona a mister españa y alla va pensar en tu mes que mai pq hasta ho va dir va ser molt emocionan sentir el teu nom alla davant de tanta gent que ni et coneixia pero a mi t´ha seguro que sem va posar la pell de gallina siguis on siguis sempre pensem amb tu no ho dubtis
Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
dimarts, 27 de març del 2007
dimecres, 14 de març del 2007
Una Amiga de Camprodon
Jaume, siguis o siguis, sé que continuaràs fent feliç a la gent que tinguis al voltant,... a vegades no entenem perquè la vida dona aquests cops i aquest ha estat així ningú l'ha entès,... perquè tu Jaume...! cuida't molt aqui a camprodon t'anyorarem Moltíssim, i no pateixis que ajudarem amb tot el que poguem a la teva familía i a tots als teus a seguir una camí plè de felicitat com tu feies.... pots comptar-hi!!!! Per Sempre!!!!!!!!
Jaume, siguis o siguis, sé que continuaràs fent feliç a la gent que tinguis al voltant,... a vegades no entenem perquè la vida dona aquests cops i aquest ha estat així ningú l'ha entès,... perquè tu Jaume...! cuida't molt aqui a camprodon t'anyorarem Moltíssim, i no pateixis que ajudarem amb tot el que poguem a la teva familía i a tots als teus a seguir una camí plè de felicitat com tu feies.... pots comptar-hi!!!! Per Sempre!!!!!!!!
dimarts, 13 de març del 2007
Moni
Encara no m'ho puc creure petit. Penso en tu i et veig somrient, radiant, vinguent cap a mi i aixecant-me amunt en una abraçada...com sempre fèies quan ens vèiem (de marxa, ,pel carrer,...), i girant-me! i jo pensant: t'esllumaràs l'esquena!...mai he sigut un pes ploma...Teniem la flor més bonica del jardí i Déu l'ha volguda per ell i l'ha tallat i ens l'ha robat. No puc deixar de pensar que sempre se'n van els bons. I tu n'ets un. Només cal veure com t'estimem tots i com et robem a faltar. Has fet tant de bo i bé en la teva curta vida! i hem tingut tanta sort de conéixe't! recordo fa molts anys, en els dissabtes divertits en què em quedava a dormir a casa vostre i tu ja eres un nen diví i em preguntaves si de gran seriem novios....te'n recordes? sempre heu sigut una segona família per mi, tot i la distància dels últims anys. Sempre us he estimat molt i continuo fent-ho...i dol tant veure als teus tant abatuts i tristos, dol tant perquè també sóc teva Jaume. Segur que omples d'amor i rialles a on ets! fins després.
Encara no m'ho puc creure petit. Penso en tu i et veig somrient, radiant, vinguent cap a mi i aixecant-me amunt en una abraçada...com sempre fèies quan ens vèiem (de marxa, ,pel carrer,...), i girant-me! i jo pensant: t'esllumaràs l'esquena!...mai he sigut un pes ploma...Teniem la flor més bonica del jardí i Déu l'ha volguda per ell i l'ha tallat i ens l'ha robat. No puc deixar de pensar que sempre se'n van els bons. I tu n'ets un. Només cal veure com t'estimem tots i com et robem a faltar. Has fet tant de bo i bé en la teva curta vida! i hem tingut tanta sort de conéixe't! recordo fa molts anys, en els dissabtes divertits en què em quedava a dormir a casa vostre i tu ja eres un nen diví i em preguntaves si de gran seriem novios....te'n recordes? sempre heu sigut una segona família per mi, tot i la distància dels últims anys. Sempre us he estimat molt i continuo fent-ho...i dol tant veure als teus tant abatuts i tristos, dol tant perquè també sóc teva Jaume. Segur que omples d'amor i rialles a on ets! fins després.
dilluns, 12 de març del 2007
Familia Torrella
Es temps de reflexionar. De fer-ho reposadament. Des del recolliment. Es temps de pensar procurant que el nostre temps, el que fem servir a la terra, no ens atrapi. Diuen el teolegs -sense necessitat d´incluir-los dins de cap confessió determinada- que el temps etern comença per els que ja no estàn amb nosaltres a partir del moment que ens deixan. Per el Jaume ja ha començat. Estém segurs que gaudeix anticipadament del que nosaltres gaudirém un dia en la seva plenitut junt amb tots aquells que ell ha estimat... i encara estima. Pensém que el que ha quedat d´ell a la terra no és més que él vestit que feia servir per portar la seva ànima. Una ànima bona, fruït dels gens que va heretar dels seus pares. I que també porta la seva germana, la seva familia...Es hora de pregar-li a ell més que per ell. Ja que estém segurs que està al Cel, puig havía fet mèrits més que suficients per gaudir de la Gloria.Ha sigut un goig haver-lo conegut i haver-lo tractat!
Es temps de reflexionar. De fer-ho reposadament. Des del recolliment. Es temps de pensar procurant que el nostre temps, el que fem servir a la terra, no ens atrapi. Diuen el teolegs -sense necessitat d´incluir-los dins de cap confessió determinada- que el temps etern comença per els que ja no estàn amb nosaltres a partir del moment que ens deixan. Per el Jaume ja ha començat. Estém segurs que gaudeix anticipadament del que nosaltres gaudirém un dia en la seva plenitut junt amb tots aquells que ell ha estimat... i encara estima. Pensém que el que ha quedat d´ell a la terra no és més que él vestit que feia servir per portar la seva ànima. Una ànima bona, fruït dels gens que va heretar dels seus pares. I que també porta la seva germana, la seva familia...Es hora de pregar-li a ell més que per ell. Ja que estém segurs que està al Cel, puig havía fet mèrits més que suficients per gaudir de la Gloria.Ha sigut un goig haver-lo conegut i haver-lo tractat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)