Jaume i Laura (pares)
Estimat fill,Hem llegit la última carta del fòrum de El Ripollès.L'anònim que t'escriu diu que "pocs quedem ara que encara et troben a faltar". En algunes paraules que t'escriu, tant el teu pare com jo, la teva mare, creiem que et coneixia, però pensem que en alguna s'equivoca. Som molts els que et plorem nit i dia, que la teva absència cada moment, cada segon, és més difícil de suportar.Tu vas marxar i amb tu vàrem marxar nosaltres, per que el somriure és un objectiu que a "casa" a hores d'ara no existeix, només quan tenim el petit Marc, que creiem que ha perdut el padrí més generós, afable, carinyós, simpàtic i la persona més sensible que hem conegut mai entre tantes i tantes qualitats que tenies i tots els que t'estimem, trobem tant a faltar.Nosaltres no esperem que el sol torni a brillar, senzillament no brilla.Despertar del malson, per lo que donaríem el que fos possible .I com la Mare Teresa de Calcuta deia: "la cosa més bella del món? L'AMOR"; és a dir, l'amor que sentim per tu ningú el podrà canviar. T'ESTIMEM I T'ESTIMAREM SEMPRE!!Els teus pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada