dimecres, 4 de febrer del 2009

nitij

Fa molts dies que vull escriure't, és una altra manera de parlar amb tu, Jaume, encara em sembla irreal... és tan injust... Em sap tan greu...
Voldria dir-te moltes coses, però sé que no em cal, que tu segueixes tots els nostres passos, i ens guies, com si realment encara estiguéssis aquí. Perquè per mi, vaja, per nosaltres, encara estàs aquí. No t'oblidarem mai. I saps que pensem amb tu, que segueixes en les nostres vides, que t'estimem moltíssim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada