trini
Lo nostre no pot acabar no pot acabara mai no aixi.Es molt injusta la vida jo s'he que tu m´esperas amb aquet somriure als llavis que tan i tan trobo a faltar.
I un dia tornarem a estar junts entre les riatlles sonores i les llagrimes de dolor,per sempre sempre junts.Jo conto els anys com si encara estem junts pq ser que ho estem,sempre estas amb mi aquet mes fara dotze anys.
I ara mateix hem dirias que estas orgullos de mi i que no saps com he de tira endevant i viure per els 2.Però costa tan amor meu.
t'estimo i t'anyoro tan la teva nena s´ha kedat tan sola sense tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada