dilluns, 17 de maig del 2010

el meu fill
padre,

Estimat fill.Com puc expresar el que sento,no tinc ni paraules ni fets ni res que se li asembli,puc explicarte com ès un dia de excursio´ham la bici faig el trajecta que feiem junts, per aquells paratgues meravellosos que tenim per les nostres rodalies, amb preng el esmorsar just asentat hon seiem els dos,tancu els ulls irecordo la meva felicitat de poder comparti aquelles estones amb tu .Despres aquets somni s´evaiex i torno a la crua realitat no estas entre nosaltres,tu no merexies el que et bá passar ès massa aviat per marchar tenies tota la vida per devant,i te la van segar la teva i la de tots familiars ,amics,companys de feina en fi tothom que ens han demostrat que realment ets Unic,incomparable i insustituible t´estimo i et porto dins del meu cor....papa

1 comentari:

  1. companya

    El temps va passant, pero la teva absència es nota tan que produeix massa dolor.sovint recordem les estones de rialles i bons moments que passavem,i els enyorem molt.la vida va ser massa injusta amb tu, hi ha poques persones que tinguin la teva sensibilitat que tu mostraves envers els altres, eres o ets un cuidador nat, que feies sentir bé a la gent que t'envoltava.Adéu Jaume, et trobem a faltar!!!!

    ResponElimina