laura marcer ,
DIUEN QUE QUAND MARCHAS DE AQUETS MON,MIRES EL CEL I ´ESTEL MÉS GRAND I MÈS BONIC AQUEST ETS TU,JO MIRO EL CEL I VOLDRIA VEURE LA GRAN PERSONA,I AQUELL NOI TANT MERAVELLOS QUE TANT FELIÇ EL LLARG DE LA TEVA CURTA VIDA ENS HAS DONAT,MAI SERA IGUAL LA NOSTRA VIDA SENSE TU NO TE SENTIT OMPLIES MASSÀ,DONABES TOT PER AIXÒ HARA NO SABEM VIURE ENS FALTE AQUELLA MANERA DE SER ESPECIAL,ELS TEUS AVIS SI ÈS VERITAT QUE EN UN MÈS ENLLA EN UN ALTRE VIDA,DEUAN REBOSAR FELICITAT TOTA LA QUE ENS FALTA A NOSALTRES .T ÉSTIMEM AMB BOGERIA........PAPA I MAMA PETONS X MIL
POBRE MARE
ResponEliminaV.p.B, 20/06/2010 a les 21:37
damunt d`una tomba s`estava una mare vessant a dolls llagrimes i amarg,sofriment l`anima abatuda era trasspasada pels recors mès tristos de l`anyorament.Les portes de ferro,quan closes quedaven al peu de les pedres del ferestec mur,ella encara resava i els resos anaven...per son fill eimmat que habia perdut.......Valenti Planesas