esten la mà i no i hi eys.però elmisteri d`aquesta teva absència s`em revela mès dòcilment i tot del que pensava.No tornaràs mai mès,pero en lescoses i en mi mateix hi hauràsdeixat l`empreta de la vida que visc, no solitari sinó ambe el món i tu per companyia ple de tu fins i tot quan et recodo, i amb la mirada clara dels qui estimem sense esperar cap llei de recompensa ....m.m.pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada