Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
dissabte, 6 de novembre del 2010
eSTIMAT¡¡aquesta setmana no he escrit res,estic en baixa forma ting molta anyoraça,tristesa,melanguia digali com vulguis ha passat tots Sants,que ès un dia com quand sevol pero encara que no ens hu sembli,afecta a aquestes neurones que ens voltan per el cap.He de dirta que el dia 5 que era el cumple del papa saps que no li agradaba fer anys ,dons hara encara menys com no tena el teu misatgue li vaig enviar jo¡¡en el teu nom ja saps que sempre deies que me abansaba,t`estic escribin escoltan la musica dels mocedades¡i en venem mots recors al cap quand cantabam ham la teva germana,i quand imitabeu a Pimpinela que per cert cantabau motl bè tot això ès el que recordo aquesta tarda que estic sola,la teta i els nens estan a L` escala sapsel Marc quand anem a la Campa a jugar a futbol diu iaia quand no estigui ni el papa ni el avi tambe soc del Espanyol,tu tambe feias aquest comentari. val rei amb queda dirta que aquest dies molts tant recordat mès clar no t`obliden perque ès una labor impossibla,et portem tant arrelat en el nostra cor que ès impossible deixar de pensar amb tu voldria abraçata i espero,com diu el papa un dia pugui ser realitat PETONS MAMA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada