dissabte, 11 de desembre del 2010







PENSANT EN TU COM SI NO HI HAGES RES MÉS EL MÓN



QUE EL RECORD D'AQUELLA CARA, QUE POT MARXAR EN UN INSTANTS PERÒ QUE ET RECORDA PER SEMPRE, AQUELLS CABELLS FINS I CASTANYS, QUE ONEGAN EN EL VENT QUE S'ENLIREN ALLIBERANT SENTIMENTS SUSPESOS EN L'AIRE DEIXENT REMORS AL SEU PAS LENT I DURADOR



COANT APAREIXES UN ALTRE COP SOTA UN CEL SUAU I CALMAT



QUE REFLECTEIX EL TEU MÀGIC ROSTRE,..



TIETA ANTUAN PETONS X MIIIIIIIIIIL..!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada