dijous, 24 de març del 2011

Estimat,fa 50 mesos que no estas entre nosaltres, que l`ultim dia quan vares hanar a dormir ens vas desitjar ¡bona nit  fins  demà¡¡¡¡¡i jo en vaig caixar de poca estona junts , i en vas dir et prometo que la setmana que ve parlarem molt,(la setmana que ve)no existeix encara l`estic esperand ¡¡¡esperand que arribis en quan-sevol moment, perque no assoleixò aquest fet no ecceptò que no podre gaudir mai mès de tu ,que no veure aquells texans desfilats aquella bufanda de ratlles i aquell somriure teu ,no ecceptò un dinar junts un pendre cafè en quand sevol cafeteria en definitiva (no vull acceptar)el fet de no tenir-te ,a mès això és molt llarg i faguc iestic molt cansada.
Perdona rei pro sé que no raono prou , que de vegades no sé el que dic pro tinc el cor tant adolorit que de sobte he de dir alguna cosa  quepotser no te prou sentit
                          de totes maneres t`estimo i sempre sera aixì
                                      mama

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada