He estad  reguirant tants escrits ,que he rebut en aquest temps desde la teva  perdua,i aquest ma cridat l`atençiò està escrit en diferents idiomes, espero que t`agradi.
De petita mirava com els nu´vols omplien el cel de diferentes formes.Ageguda damunt l`herba fresca creava fantasia. Fixava atenta la mirada en un d`ells i pocs segons després ja no hi era, o hi era però s`havia transformat.Els anys llisquen com de llana que s`esfuma i construeix l`abric.No obstant,els núvols continuen alli,tots ùnics,totsdistints, tots canviants,tots omplers de milers de gotes de semblant essència.Ja sóc gran,almenys un xic més,però continuo viatjant amb els ulls desperts damunt la mateixa escorça.Penso sovint que bè el cel podria ser una metàfora de la terra.
Qui són els núvols? qui les seves gotes? quina és la seva forma? com canvien? com conviuen? i em pregunto encara si n`aprendrem-algun dia l`esperit que els fa sentir lliures¡¡
..........................................MONTSE MAESTREI CASADESÚS