Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
dilluns, 7 de novembre del 2011
Barcelona
Començo dient hola fill,acabo de arribar de Ripoll no sé si tu vaig dir he de fer recuperació del genoll,ting que fer-ne 20 sesions he anat dos vegades i ja estic tipa,doncs perdo tota la tarda per tres quars d´hora, proting que tenir paciencia o bé tindre que entrar a quirofan.
Ahir com et vaig explicar varen fer la trobada dels Verges a Barcelona ,no ès va poder cumplir els plans que tenian previstos,el temps ¡¡¡plovia no pasaban autobusos per ser festius i no hi habia gaira gent,ens vem arribar el Mare Mango)dons i habia algú que mai habia vist,mès tard a dinar per el barri gotic,la veritad un restaurant que era bonic i el menjar estava bè,estavam aprop del teu cusi en Jordi ens varem posar en contacta ham ell i va venir a saludar-nos,estava content despres a la estació de tren (renfe) i cap a casa tot ploguent,aixi va passar un altra dia sempre recordantquand estavas a la capital que tan poc t`agradava,no varem fer res i estavam cansats.
Bè rei espero que dema tingui algu mès origuinal per explicarte ,pro la meva vida no té grands fets inportants, nomes soc una mare ham dos fills i la vida ni a pres un .........i aquet fet et marca molt ,cap mare tindria que pesar per aquest mal trangol (ès la grand putada de la meva vida)
...............................................................tèstimo no sé hon ets pro tots t`anyorem,com tu deies un peto x mil ....mama
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada