anyorança

Com comensaré avui una conversa ham tu sense obtenir cap resposta?,pregunta tonta pro important no sè quantes vegades t`dit¡¡¡¡¡t`anyoro moltes i le de vegades que ham queda,hasta que jo marchi,ès dolent aquest sentiment l`anyorança. Recordes el primer any que varas marchar a Barcelona,per començar la carrera ham trucabas a des-hores i jo et deia Jaume ès hora de estar ala UNI i tu contestabas,mama no puc mès m`anyoro aquesta ciutad m`agobia, pasas per el carrer i ningú et saluda ting ganes de tornar a CAMPRODON a casa,avui pensabaham aquella epoca i he pensat ferte memoria,doncs per aquesta regla no sè si pots imaguinar que quasi fa 62 mesos que no et veiem i t`aseguro que donaria la meva vida per veuret tan sols un dia,per dirta tantes coses que ens han quedat per el cami , per agafansa de les mans no haber de imaguinar-me,tot el que faria ham tant sols 24 hores. REI no ham fasis masa cas tot i que ho dic de cor,sé que ès imposible quants pares estan com nosaltres? a mils i cada dia per desgracia som mès,tot plegat ès injust pro ès el que tenim. EL papa esta millor dema ham la teta aniran el metge, espero que tot estgui bè,perque ja li combe sortir una mica si no ja saps que costa que ès quedi quiet, crec que la teta ja han arribat`de l`Escala dema veurem els peques. Avui et deixo fins dema fill rep toa l`estimaçió dels teus pares