Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
divendres, 9 de març del 2012
no estava a casa
QUands dies fill sense ecriura,ha set contra la meva voluntad hem estad fora de casa¡¡ ingresat el papa un altra vegada,aset per una trombosi deguda a la operaçió i de tot el proces pos operatori, el 99 per sent els passa , i pcom no nosaltres no podiem esser menys per aquestes coses sempre tenim els numeros bons,bè ja veus que no reboso alegria , ham pregunto?si tenir mala sort diuen que DEU ens possa a prova, crec que nosaltres ja hem passat la selectivitad,el mir i totes les proves que ès poden passar.
Perdona rei estic cansada, cansada que acabem un entrabanc i en surt un altra,soc concient que com nosaltres molta gent esta igual,cal hanar per aquets hospitals per donarta que ningu s`escapa de penuries i tot aquest enrenou de viura,he conegut gent de tota la peninsula i qui mès qui menys esta igual, pro sempre dic quand ès pot explicar no ès cap problema,encara que el fet de estar ingresat ès molt passat.
No puc explicarta coses del teu poble, no en ser res,si puc dirta que els peques ens trobaban a faltar,i quand hem arribat sols veia molt contents.
Hara estem aqui espero poder escriura com sempre, sort que la tieta Antonia et possa al corrent,t`envio molts petonsiabraçades i com diu la teta SI EL MEU GERMA FOS AQUI TOT SERIA DIFERENT T`ESTIMO MAMA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada