dijous

HOLA fill no ting massa cosa per dirta,com no ham trobo bé no he surtid i no estic gaire informada del que pasa,apart que tothom parla del mateix que la crisi ,el paro la gent que no tenen res per posar-se a la boca,mil de persones ja no parlem dels paisos tercer mundistes,aquest fet está a casa nostra aquest és el gran tema de cada dia i vaigis en qual-sevol lloc és el que tothom parla.Aqui a CAMPRODON tambe está passant pro en un poble les posibilitats de rebre ajuts,ès diferent de una gran ciutad, avui en el diari del (ripolles)he fet un petit escrit, dirigit al MARIANO MONZÓ recordes¡¡el amic del meu germa i tiet teu un gran metge del clinic è catedratic,oncoleg entre tants altres temes de madicina.QUAND el meu germá va sapiguer el que li pasaba és va posar en les seves mans,va confiar plenament ham ell i aquest,no el va abandonar tot el contrari va fer tot el que va poder i més,el seu final arribaba iel MARIANO estava alla al peu del cano,mai podrem agrair-li el que va fer no hi a prous diners per pagarlo,i semblaba que tenia una asignatura pendent per tant que tambe aquest mon tenim gent bona, i crec que tocant el tema de la salud no som conillets som persones ham nom i cognom.doncs MARIANO a traves de el blog de el meu JAUME moltes gracies per ser com ets. FILL ham despedeixó fins dema potser estigui millor,si continuo parlan ham tula tristesa comença a picar aquest cap meu que esta ple de tu i ham fas falta, sé que molts fills marchan de casa i els pares no els veuen ham temps, pro és trucan de tant en quand o si no és veuen a traves de l`ordinador,jo et ting que imaginar ,mira fotos o bé pelicules i sort de tenir-na plego, t`estimo moltisim ....mama