poesia

HOLA FILL AHIR VAIG HANAR ELS FUNERALS DE UNA SENYORA DE 102 ANYS I EN EL SEU RECORDATORI,HABIEN ESCRIT QUATRA RATLLES QUÉ HAM VAN CRIDAR L`ATENCIÓ. NO T`ANGOIXIS PEL QUÉ DEIXES SI ESTIMES DE TOT COR,QUE QUAN TOTS´HAURÀ FET CENDRES,DES DE DALT VEURÀS,LLUNYANES,LES ESPURNES DELS RECORS. de veritad qué és molt maco, nomes qué era molt gran i suposo qué estava cansada de viura¡¡¡viura la paraula maguica pro de quina manera,ham neguit ,tristesa,per coses cotidianes,per passar gent ham solitud encara qué estigui envoltada de familia o ve amics,viura sense calitad de vida quans?aquesta senyora ham tats anys tot el qué podia explicar, de bó i tan-mateix dolent,perqué?uns tant i d`altres tan poc?veus sempre surt el perqué i no tenim una resposta. li varen tocar (el noi de la mare)no vaig poder contenir les llagrimes,li debia agradar pro vaig pensar ham tu com no.rei dema t`explicare alguna cosa més maca ting qué recollir els nens al cole,t`estimo molt i molt......mama