Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
divendres, 7 de desembre del 2012
ahir no va voler creura
HOLA REI AQUEST APARELL estáuna mica raro ,ahir vaig escriura i no va voler de cap manera accetarma el escrit,bè et parlava una mica de els politics,sobre tot dels qué tenim a madrid,i ni a un el ministra de ensenyament quéens vol treura el catalá,qué et sembla te el cognom wert,crec qué li queda bè perquè massa madur no crec què estigui.Vaurem com acaba perquè ès la nostra llengua,no la hem inventad,tè tota una historia darrera un vocabulari en fefinitiva,varam començar a dir pare i mare ham catalá,i hara surt un il-luminat i ens vol convertir,no sap què aixó ho portem el cor,el pensament,què ès nostrai ademes estem orgullosos de aquets fet,molts varen morir per aquets ideal,no ens trepitjaran¡¡¡¡¡comprens perquè no volia què ningú veies el què penso. mira fill hara ting què marchar pro per poc qué pugui el vespre et tornare escriura,ancara estic ham la botiga solidaria i he de anar a ajudar,fins el vespre tèstimo molt mama
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada