silenci

Estimat avui he lleguit una mica els escrits de la mare del ALEX,ells son de TERUEL ès el nen de la bicicleta què va morir el mateix any 2007-1 de juny ell anaba ham bici i un cotxe,sé li va tirar el damunt els ting agregats el meu blog ,i de tanen quand llegeixó el què diu la seva mare,ès mès jove què jo l`ALEX ara té 19anys tambe tenen una filla ,i per el què diu pensem igual diu (de vegades el silenci expresa mïllor el què un sent )ès veritad molt sovint nesesites un lloc apartad,un lloc solitari per poder reflexionar, per poder pensar,per preguntarta el perquè de tot plegat,i una mica de solitud l`agraeixes què no et diguin aixó i allo tens moments què nesecites trobar quelcom,no sé qué per sobreviura per poder continuar per començar el dia sense angoixa què és molt dificil,pro tenim el voltan persones què ens nesesiten i nosaltres ham ells,hem de fer un esforç de vegades molt gran i bè què intentem com a minim estar,per aixó un ratet de silenci per poder fer què el teu cap tingui la imatge,el què feia el què deia,els plans què tenia les ganes de viura tot i mès,está dintra aquets silenci,soc concient què no ho porto bé què cada dia en despreng de mès coses,què estic masa hores a casa ham el meu silenci,i sé què ting què fer un esfors per superar aquesta apatia pro no sé com fer-lo. FILL tens un trasto de mare si et pensabes què era valenta estas equivocad,el cop a setmasa fort pro una cosa si què et dic t`estimem et recordem sempre ham el teu somriura,per tant per tot el què signifiques per tots nosatres. Rep un milió de petons papa-mama i tots