el mon

Hola fill hem acabat de dinar i he pensat parla una mica ham el teu fill, què ahir no vares dir-li res ,per escrit parlar ham tu quan estic sola ho faig a cada moment,he entrad en el blog de un nen què ès diu Alex va marxar 5 mesos despres què tu, i he pogut comprobar què la seva mare continua com jo,bè tampoc he de anar tant lluny aqui el poble som uns quans, i parlem el mateix sempre sortiu vosaltres,jo particularment quasi ni ham dono conte i tu estas a la meva boca,o bè per el mengar,o per la feina per alguna cosa dels estudis o esports,sempre surts no crec què vulgui ferme malt tot el contrari,m`encanta parlar de tu i aixì et faig viura i et sento aprop,si no ès així què ting què fer`?olvidar què has existid ès imposible,no ès pot fer formes part de la meva vida de la meva historia i el dia què ham cridin (s`acabat)soposo què ales-hores tot aquets sufriment sè esbairá i no tindre aquets mal está,jo pensaba què de aixó un ès moria ¡¡¡¡¡no¡¡¡¡pro no ès viu,en aquets temps què estem la primavera què tot torna a neixer i rebiu,tu no gaudeixes de aquells arbres què començena florir,els camps estan plens de flors grogues les montanyes cambien de colors,ja no hi ha tristor a la natura,pro en el nostra cor res torna a rebrotar tot ès apagat,si què de vegades rius i tens una petita il-lusió,pro son moments puntuals no pots controlar els sentiments.Mira fillcrec què millor et deixí per ara potser mès tard jo podre veure les coses diferents ¡¡saps ès què t`anyoro i m`agradaria tant què estiguesis aqui,t`estimo mama