Avui dia 7 sde setembre ,estem a L`ESCALA htots plegtas,i aquets mati les tres dones hem anat el poble la teva germana volia anar a comprar,la Ivet i jo hens hem quedat en una terrasa per estar més tranquiles ,i així ella pot estar més per el qué vol fer,jo estic sentada miran el mar i el mateix fet contenplant a la petita ,estic una mica relaxada mirand l`aigua i en venen un munt de recors i pensaments,en ment ting el meu pare o sigui el teu avi qué si veigues a la besneta la petita estic segura qué al- lucinaria ,i com no tu m`imaguinaba aqui el nostra costad fent la xerrada i prenen un café gaudin de el mar qué está en calma i qué no s`acaba el llarg del qué dona la visió del esser humá,no he pogut controlar les llagrimes ,sé qué ham l´avi va esser injust era jove 65 pro la mal-laltia va poder més i tenia moltes ganes de viura ,va coneixer a els nets no a tots pro la mal-laltia el va vençer,pro tu ham tota la vida per davant,et perds totes les coses bones i les no bones qué ni hanen aquets mon ple d`enveges i odi.En aquets moments per nosaltres son feliços ham l`arribada de la petita i ara aqui la meva neta unes cadires i un café ¡¡una xerrada junts qué més podria demanar ?soc egoiista pro davant de tot soc mare i no demano riquesa ni un vaixell ni tant sol una segona casa ,nomes demano el meu fill,ara tant sols per prendre un caféen una terrasa,podria ser un moment meravellos,un moment per recordar com tants d`altres qué ting,encara qué no parlesim sumerguits mirand l`aigua quieta del mar és molt demanar ?com sempre la gran pregunta ?i no ting resposta i si hi a Deu qué vingui i m`expliqui de una punyatera vegada ¡¡¡¡ho nesesito¡¡¡¡¡aqui no ting l`aparell pro ting una llibreta i un boli així puc expresar en qual sol lloc els meus sentiments.
Fill et trobo a faltar diun qué el temps tot ho cura,crec qué cada vegada és més insoportable i no passa ni passará ting qué viura ham aquesta solitud qué has deixat,pro t`estimo moltisim .....la mama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada