Estimat jaume petit,deus pensar la mama s`está olvidant de mi ,doncs no¡¡¡ ja et vaig dir qué ultimament ham faltan paraules ,tampoc ès aixó no sé qué passa pro ham costa ,jo vull explicarta tot pro de vegades el cap ham juga males pasades ,ham posso aqui davant ,pro tot i qué et ting molt present ,i la casa plena de tu ,plena de fotos ,has d`entendre qué parlo ham una pantalla ,no obting mai resposta ,encara qué jo pugui saber el qué ham diries ,ara ja series una miqueta més gran ,ales-hores podria esser qué pensesim quasi igual,pro aixó mai sabrem si és ho no ¡¡¡la resposta quedara en el aire ,i jo tindre qué continuar imaguinat ,qué ham respondries ,ting pares qué han escrit fins qué han arribat a l`edad dels fills qué han perdut ,pro jo no vull fer-lo seria perdret del tot ,i vull qué sapigues de nosaltres de la familia dels amics ,del teu poble i crec qué de aquesta manera et manting viu en el nostra dia a dia ,en el nostra cor i en tot l`entorn ,digali tonteries de mare ,pro per mi es una valvula d`escape ,no sé com a spicoleg qué ham diries ,i habia coses qué no estabes d`acord ,les ting molt present pro en aquells moments jo et tenia el meu costad ,tot a cambiat ,i no per bé ,sé qué vodries una mare activa com abans ,no és així per mé qué m`esforçi ,estic bé a casa moltes vegades ham una ho dos espelmes enseses ,i pensan ham les meves histories ,de vegades sola un nesesita el seu espai ,reflexionar i donan-li voltes i més voltes a coses qué no tenen remei .
Pro fill no soc sola ,quands pares ,cada dia més estem aquets perdo (puto)mon ham el cor mig partit i sobrevisquen com podem ,sé qué ham diries quants pares per la guerra ,ho bé el Holocaost ,i tenian qué tirar endavant ,ho sé perqué n´habiam parlat ,penso qué potser eran més valents qué jo¡¡¡
Veus perqué el meu cap és bloquexa,perqué t`estimo ,perqué ham costa assimila qué no et podre veure més ,i perqué a casa t`anyorem moltisim ..............els papas qué t`enviem un peto al vent ....mama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada