Jaume petit el gran problema que teniam a casa ,per el fet de dirvos igual que el papa,pro era el que ell més desitjaba quan vares neixer,sempre deia que així el dia que faltes el seu nom i cognom continuaria ,quines bromes te el desti bromes molt pesades,pro vull que sapigues que el teu nom continua ben viu aqui el poble i alla hon tu has estad ,per dirte en Juan el fill de la Nuria els diumengues quan en veu ,sempre ham diu pobret JAUME EH¡¡¡un noi que qui no coneix el mon de la minusvalia no sap que la sensibilitad de aquets ,no té res que veure ham la que tenim la gent normal entre cometes ,el Ricard que ara el cuida una noia que es diu MARTA i pro tambe li agafes la ma i sap qui ets et te molt present,aixo m`amplena de goig pensar que no estas pro ningu t`oblida ,ales hores com vols que nosaltres sortim de aquets pou ,imposible tot ens recorda a tu i si no busquem la semblança
,no soc la unica moltes mares i pares que estem ham contacta pensant igual ,tots parlem igual pensem igual ,som els sense nom com la majoria diem ni viduos ,ni horfes ,animes que purulen com poden per aquets camins sense sortida ,aquets dies tant llargs esperan un no sé qué,que mai arriba i aixi un dia i un altra ,i pasa el sant el cumple ,nadal reis i nosaltres intentan fer el esfors de estar ,per així els que ens acompanyen tinguin una mica de serenor i poguem gaudir de el poc que ens queda la familia ,amics dels de veritad,i sempre ham tu el costad .
Bé jaume petit el teu nom continua i continuará mentre els teus estiguin
aqui ,rep un peto dels teus com deies x mil i us etimo tal qual
mama papa
,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada