Hola fill ,bé hem arribat a final de octubre,dema sera tots sants i de novembre ,el dia de visita obligada el cementiri ,el lloc hon reposant els nostres abant passats i per nosaltres el nostra fill,la miserable historia de la nostra vida la teva i la de tots nosaltres,tantes dites qué circulan de moret ton que el que ès queda ja es compon¡¡¡no sé quin cervell va treure aquesta dita no era gaira sensible en aquestes coses,no es compon tot el contrari comforma passa el temps,els records son mes profuns toques de peus el terra i et preguntas com es posible,i tens moments que dius no es cert no pot esser ,pro la realitat guanya a la ficcio ,i rebovines quasi 7 anys i 10 mesos i veus que no vens ,no et veiem ,no ens parles ,no tenim la teva companyia ,i ales hores el cor et comença a bategar fort,l`aire sembla que no entre els pulmons i et dones més conta ,ès veritat i res ni ningu pot cambiar aquets desti que portem marcat,ahir li varen dir a la teta que pasa el temps i no recordes ,pro qui li va dir no li a passat per sort res.
Aquesta tarda vindrem les tres dones de la familia,en aquets lloc de pau que un dia anirem plegats i potser aquesta pau ,la tindrem assegurada,voldria parlar-ta una mica del xorisos que en aquets pais tercer mundista ,habitan pro nomes de pensar que tenim 3mil-lions de nens sota el llindar de la pobresa ,aquets sujetos¡¡¡no vull que embrutin aquesta paguina ,per tant ja t`explicare un altra moment.
Fins d`aqui una estona fill,no ens veurem pro estarem el teu costad com sempre .
T`ESTIMO ham majuscula i t`anyoro fins el mes enllá ,hon els ulls arribant tot i estar cansats ,un peto x mil ..........................mama papa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada