Els gironins trien la independència amb gairebé el 90% dels vots pel ´sí-sí´
La participació supera les 250.000 persones a la província
i apuntala la força sobiranista que va sortir de les eleccions de 2012
10.11.2014 | 07:15
F.BENEJAM La gran majoria de gironins que ahir van acudir a les urnes va votar a favor d'una Catalunya independent. Els primers resultats provisionals fets públics ahir a la nit van certificar que a Girona el "sí-sí" va ser la opció triada pel 87,5% dels votants -més de 250.000-. Molt enrere van quedar les altres opcions: la del "sí-no", que aglutinar aproximadament el 5% dels vots i la del "no" un 3%.
Segons aquest primer recompte provisional, a la ciutat de Girona el sí-sí va registrar el 87,4% dels vots, mentre que un 6,4% ho va fer pel sí-no i 2,8% pel no. A altres capitals de comarca com Figueres, el 84,9% dels vots van ser favorables a la independència -9.868 persones-. O a Palafrugell, on el sí-sí també va ser majoritari amb el 84,9% dels vots. El sí-no va recollir el 6,1% i el no, 3,2%. Tanmateix, la participació en aquesta població va ser d'unes 2.200 persones menys que en les últimes autonòmiques.
De fet, les llargues cues d'ahir als instituts gironins es van traduïr en una participació de més de 230.000 persones a la província. Però la falta d'un cens concret i l'ampliació de vot a majors de 16 anys i a immigrants va fer difícil la comparació de la consulta d'ahir amb la d'altres resultats electorals dels últims temps. No obstant, les xifres indiquen que els gironins van acudir a votar en massa en una jornada que va igualar i fins i tot superar les votacions d'eleccions i referèndums anteriors.
Per exemple a les eleccions autonòmiques del novembre de 2012 els partits que després conformarien el bloc sobiranista "CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP" van obtenir un total de 241.085 vots a les comarques gironines. Una xifra superior a la que s'ha obtingut en aquesta última consulta però tenint en compte les característiques singulars del 9-N, el nombre de votants d'ahir -de majoría sobiranista- serien similars, situades al voltant del 70%. Una àmplia majoria que apuntalaria el moviment independentista a les comarques gironines.
Ahir la participació no va parar de créixer a mesura que anava passant el temps. En un primer recompte a la una del migdia havien votat 143.228 persones a Girona. En el conjunt de Catalunya havien estat 1,1 milions de persones, més de les que havien votat en el referèndum del nou Estatut l'any 2006 a la mateixa hora. En un segon recompte a les 18 hores la participació a Girona s'havia disparat fins els 232.458 participants, la segona província catalana amb un major nombre absolut de vots només superada per Barcelona.
A les comarques gironines la participació de la consulta d'ahir també es pot equiparar a la dels últims referèndums de característiques similars que hi ha hagut a la província de Girona. Quan es va votar la reforma de l'estatut l'any 2006 van acudir a les urnes un total de 242.555 votants, el 50,3% del cens. Si tirem encara més enrere, l'any 1979, any de l'aprovació de l'estatut de Sau nascut durant la transició els vots van ser de 213.936 votants, el 63% del cens que hi havia llavors.
Una altra consulta similar i més propera en el temps va ser la votació sobiranista no vinculant que va iniciar-se a Arenys de Munt i que va culminar amb 54.530 gironins a les urnes -en la tercera onada de votacions-. En aquella ocasió, com en aquesta, la majoría de persones que van anar a votar ho van fer pel sí a la independència: els vots favorables van ser 51.462 -el 94% del cens total, xifrat en 258.817- mentre que el "no" va aglutinar prop de 2.000 vots -el 3% del cens-.
Com la del 2010, el 9-N no és una consulta vinculant però en aquest cas la diferència està en el número de participants. Ahir van anar a votar aproximadament un nombre de persones quatre vegades major.
Segons aquest primer recompte provisional, a la ciutat de Girona el sí-sí va registrar el 87,4% dels vots, mentre que un 6,4% ho va fer pel sí-no i 2,8% pel no. A altres capitals de comarca com Figueres, el 84,9% dels vots van ser favorables a la independència -9.868 persones-. O a Palafrugell, on el sí-sí també va ser majoritari amb el 84,9% dels vots. El sí-no va recollir el 6,1% i el no, 3,2%. Tanmateix, la participació en aquesta població va ser d'unes 2.200 persones menys que en les últimes autonòmiques.
De fet, les llargues cues d'ahir als instituts gironins es van traduïr en una participació de més de 230.000 persones a la província. Però la falta d'un cens concret i l'ampliació de vot a majors de 16 anys i a immigrants va fer difícil la comparació de la consulta d'ahir amb la d'altres resultats electorals dels últims temps. No obstant, les xifres indiquen que els gironins van acudir a votar en massa en una jornada que va igualar i fins i tot superar les votacions d'eleccions i referèndums anteriors.
Per exemple a les eleccions autonòmiques del novembre de 2012 els partits que després conformarien el bloc sobiranista "CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP" van obtenir un total de 241.085 vots a les comarques gironines. Una xifra superior a la que s'ha obtingut en aquesta última consulta però tenint en compte les característiques singulars del 9-N, el nombre de votants d'ahir -de majoría sobiranista- serien similars, situades al voltant del 70%. Una àmplia majoria que apuntalaria el moviment independentista a les comarques gironines.
Ahir la participació no va parar de créixer a mesura que anava passant el temps. En un primer recompte a la una del migdia havien votat 143.228 persones a Girona. En el conjunt de Catalunya havien estat 1,1 milions de persones, més de les que havien votat en el referèndum del nou Estatut l'any 2006 a la mateixa hora. En un segon recompte a les 18 hores la participació a Girona s'havia disparat fins els 232.458 participants, la segona província catalana amb un major nombre absolut de vots només superada per Barcelona.
A les comarques gironines la participació de la consulta d'ahir també es pot equiparar a la dels últims referèndums de característiques similars que hi ha hagut a la província de Girona. Quan es va votar la reforma de l'estatut l'any 2006 van acudir a les urnes un total de 242.555 votants, el 50,3% del cens. Si tirem encara més enrere, l'any 1979, any de l'aprovació de l'estatut de Sau nascut durant la transició els vots van ser de 213.936 votants, el 63% del cens que hi havia llavors.
Una altra consulta similar i més propera en el temps va ser la votació sobiranista no vinculant que va iniciar-se a Arenys de Munt i que va culminar amb 54.530 gironins a les urnes -en la tercera onada de votacions-. En aquella ocasió, com en aquesta, la majoría de persones que van anar a votar ho van fer pel sí a la independència: els vots favorables van ser 51.462 -el 94% del cens total, xifrat en 258.817- mentre que el "no" va aglutinar prop de 2.000 vots -el 3% del cens-.
Com la del 2010, el 9-N no és una consulta vinculant però en aquest cas la diferència està en el número de participants. Ahir van anar a votar aproximadament un nombre de persones quatre vegades major.
Èxit organitzatiu
Per fer possible la consulta les comarques gironines van mobilitzar en total més de 4.500 prsones voluntàries repartides en 231 locals amb 684 meses. El Gironès va oferir 155 meses; la Selva 143; el Baix Empordà 122; el Pla de l'Estany 31; l'Alt Empordà 137; la Garrotxa 59 i el Ripollès 37. Totes elles es van constituïr sense problemes, segons dades de la Generalitat. Els Mossos d'Esquadra van coordinar el dispositiu de seguretat amb la col·laboració d'altres cossos policials.
Per fer possible la consulta les comarques gironines van mobilitzar en total més de 4.500 prsones voluntàries repartides en 231 locals amb 684 meses. El Gironès va oferir 155 meses; la Selva 143; el Baix Empordà 122; el Pla de l'Estany 31; l'Alt Empordà 137; la Garrotxa 59 i el Ripollès 37. Totes elles es van constituïr sense problemes, segons dades de la Generalitat. Els Mossos d'Esquadra van coordinar el dispositiu de seguretat amb la col·laboració d'altres cossos policials.
antonia !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada