poema

BON dia fill nomes quatra ratlles ,doncs qusi ès l`hora de dinar i no ting massa temps en aquets moment .
Mentre feia la feina de casa ,la memoria a recordat el recital que et vaig dir :a la taverna frexenet diumengue el l`hora del vermut,i un poema que va lleguir una s.r.MONTSERRAT PICOLA ,ham va impactar ,s`anomenava (el mirall),i deia algu així qué quan estas a la edad dels 60 cap amunt i et lleves el mati ,et mires al mirall i realment no enganya ,tens els ulls més apagats les parpelles no tant tersas alguna arruga de vivençies pasades ,i vas baxan per el teu cos i tot el coll ,els pits no son de nena jove ,i el mirall no enganya ,jo qué ham sentia talment identificada,perque estic dintra aquesta edad i gaire bè tothom ham diu què els meus ulls ,no brillen ,no tenen la vida que tenian,les mans tu saps que l`artrosi no perdona ,tampoc ting aquelles mans de abans ,i així tot,ham va fer plorar ,no per emballir jo fa 8 anys qué no ham brillen els ulls les punyalades de la vida ,ja ès cuidan de aquesta feina ,les arrugues perque treureles ham el que m`está costant,que ham surtin,sempre ajugant els ulls de plorar ,la resta ,el cansament la manera de pasar el dia a dia ,la naturalesa diuan qué ès sabia ,ales hores no pots anar en contra,Varem quedar ham aquesta poetesa per el setembre a RIPOLL i li demanare permis per poderte posar aquets fantastic poema ,que dit ham les paraules t`arribava el cor.Li vaig donar les gracies per ferma sentir bè ,per deixarma plorar perque ham va tocar de ple els sentiments
Rei meu fill meu ara et deixo,fins aviat ,un petó el vent per tu   mama