DE MORAT I DE BLANC
II
II
De morat i de blanc són les flors de la pena,
d’aquesta angoixa..., de la mort tan sobtada;
que ni s’espera, ni s’intueix i, dol molt...
d’aquesta angoixa..., de la mort tan sobtada;
que ni s’espera, ni s’intueix i, dol molt...
Ni totes les flors del món podran desfer ni
pal•liar el dolor dels parents; amics i tots,
els que desitgem el benestar del proïsme.
pal•liar el dolor dels parents; amics i tots,
els que desitgem el benestar del proïsme.
Amb colors foscos es vesteix el sentiment,
i els jardins del pensament són matisats
de serens tons que apaivaguen la recança.
i els jardins del pensament són matisats
de serens tons que apaivaguen la recança.
Hi eren els que hi eren i res ho pot desfer,
només cal que el fet, no es torni repetir,
que infringir les normes de l’amor, és fòbia.
només cal que el fet, no es torni repetir,
que infringir les normes de l’amor, és fòbia.
Color atzabeja fou la nit tenebrosa,
tornem a poc a poc la foscor en claror,
i sembrem els camins amb flors d’entesa.
tornem a poc a poc la foscor en claror,
i sembrem els camins amb flors d’entesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada