divendres, 19 de febrer del 2021

UN PETIT ESBOS DE LA MEVA VIDA

 ESTIMAM QUAN MENYS M`HO MEREIXI PERQUÉ SERÀ QUAN MÉS HO NECESITI 

BON MIG DIA FILL:AVUI 18 DE FEBRER  he pensat que tindria que parlar ,de tu i de mi de el perquè de tot plegat ,i crec que ham fara bè ,per poder segir portant la mochila tan plena de records ,emocions tristesa ,alegria ,bè quan erets petit i ja tenies que anar a l`escola ,anabes una setmana si l`altra no ,les teves anguines eran cada qinse dies ,pasat alguns anys un altra entrebanc varems viura ,aquest tu  vares dependre de una medicaciò cada dia a la mateixa hora ,llavors jo com a mare nomes estava pendende aquesta hora i en vaig fer un castell per un problema sense importancia ,i ham tot el meu deliri repercutia al papa i a la teva germana .que tambe la feia patir ham ella .QUAN tots aquest petits problemes)varen desapareixa vares arribar a la pubertat ,i aqui com qual sevol noi ho noia tots ho varem pasar i ho pasan ,l`escola te anaba molt bè ,tot i que vares agafar el cambi de la ESO ,I el primer any va ser una mica caotic ,vares fer el batchillerat i de estar cada dia a casa vares triar BARCELONA ,lateva germana ja acavaba la carrera de sanitaria ,i tu començabas spicologia ,i nosaltres ham el papa varems quedar sols allo que diuan el niu vuit)troban-vos a faltar ja no podia ajudar-ta a fer deures i alguna xerrada quan tenies temps .

AQUI a casa cada dia a les 9 del vespre trucabam ,tant a la teva germana com a tu ,el papa sempre ham deia ,com es que cada dia has de trucar ,era sapiguer si estaveu bè si el dia avia set bò  els divendres pujabes a CAMPRODON de vegades deies no vindre perqué surto i perdu el temps ,pro arrivaba la   setmana seguent i tornaves a venir ,ens explicaves el que pasaba a la ciutat i nosaltres contens de tenir-vos ,vares acabar la carrera i vares fer un MASTER DE SALUT MENTAL mentre treballavas a l FUNDACIÒ CATALANA DE SINDROME DE DAUW,I EL CAPS DE SETMANA A LA FUNDAÇIÒ MAP DE RIPOLL ..ham tot aixo no podia ser dos feines ham la distancia ,habies de escullir ,i varse tria la mès propera a casa i aixi tornabam a tenir el niu ocupat .tot i que volies emanciparta ,pro aquest any que vas estar ham nosaltres ,despres de sopar feiem unes xerrades ho bè de cine de el que fos i aquestes estones omplien de veritat ,ara ja no puc continuar perquè el teu cami  es va estroncar per tu i per tots nosaltres .ningu de casa som els mateixos ,estem rabiosos ,i hem cambiat molt hem perdut un tresor que no crec que ningù tindria tants diners per pagar ,bè no tens preu ,en tot cas la vida nostra a cambi de la teva .PER AIXO I PER TANT QUE T`ESTIMEM SEMPRE ESTARAS DINTRA EL NOSTRA COR UN PETO DELS TEUS FILL X MIL ..MAMA PAPA LAURA UN PETIT REPAS DE LA MEVA VIDA 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada