divendres, 1 de juny del 2007

anonim

Hola Jaume, la veritat és que no sé per on començar, voldria dir tantes coses...pero les paraules no poden explicar tot el que em compartit i tot el que m'has ensenyat...ara, des de l'altre punta de món no deixo de pensar que en algun moment em giraré i et veure somriure i començarem a xerrar i xerrar...i a riure...ai!Gràcies per tot...sempre estaràs aquíT'estimaré sempre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada