17867

Jo també recordo aquell divendres gris del mes de gener... Una d'aquelles trucades que no vols rebre mai i que en els últims temps ja n'he rebut unes quantes...Em vaig emprenyar de mala manera, estava furiosa contra tot, no podia entendre una injusticia tan gran!!! no em consolaven les paraules que al cel hi estaries bé, que ja ens tornariem a trobar algun dia!! sóc egoista i on et volia JO, era ARA i AQUI!!! Aquests mesos m'ha sorprés molt l'unió del poble, això és molt bonic i sé que t'hagués agradat veure-ho... Continues en el pensament de tots, no et deixem escapar del tot i crec que en això també ens has donat una gran lliçó, hem de ser menys egoistes i pensar en els actes que fem, que sempre deixin una emprenta agradable. Fins sempre, JaumeQuan el sol surt després de la pluja...i deixa en la terra olor d'humitati l'herba brilla plena d'espurnesaixeco al cap al cel i et trobo a faltar...Sau