Un jove que vivia feliç,sense recordar que la vida no ès eterna.Una administraçio que edifican autovies, autopistes i i els posen medalles per aquesta feina,i les carreteres secundaries de pobles petits,punts negres desde fa molt temps queper desgracia mès d`un a deixat la vida.Dons arriba el moment que vas confiat,no està gleçat i tiran potasa passa un tractor ham les rodes brutes de fang,tot plegat ès forma una mena de sustancià que llisca i puc afirmar-lo perqué jo la mare vaig passar mig hora abans,despres de 30 minuts passa el jove o sigui el meu fill i tambe arriba la mort.Una mort com tantes,definitiva i de cop i en un instand el dolor,les llagrimes sustituiran les rialles de una familia feliç que jamai mès podra ser igual ,perque el foratès molt gran per ells i per el joveque tenia tota una vida per endevant.La mort de un fillès lo mès proper a la propia mort i el dolor que l´ocasiona ès el pitjor de tots els malts sons.Ès logic perdre aixi un fill?ès la pregunta que cada dia a casa ens fem¡¡...............pares jaume