dissabte, 2 d’octubre del 2010

Sempre estaras amb mi, no deixis mai de volar....


3 comentaris:

  1. Ja se que ès molt fort pero la vida no para i heu de seguir .......una forta abraçada......TERESA

    ResponElimina
  2. DIUENQUE NOMES ÈS TARDA 1 MINUT PER RECONEIXER A UNA PERSONA HAM CONCRET,1HORA PER VALORAR-LA,1 DIA PER APREÇIAR-LA O ESTIMAR-LA,PERO TOTA LA VIDA PER OLVIDAR-LA..............SÒNIA

    ResponElimina
  3. http://youtu.be/JQkMSj2gfc8
    Estimat Jaume, no era l'amistat que teníem, però jo t'aprecio molt... visc d'aprop el dolor dels teus..i els somriures dels teus nevots, que ja ho saps però tens dos tresors... ningú entén pk vas marxar..suposo que Déu et necessitava al seu costat...
    Recordo veure't pel carrer i travessaves per saludar-me!1?? sempre amb aquell somriure, i tant alegre... no sé perquè, penso sovint amb tu, i amb els teus nens de la Fundació Map, i amb la teva família, i aquella maleïda corba.. trobar aquest blog, fa sentir-te més a prop. al principi t'he posat un link d'una cançó que em fa pensar amb tu i amb la teva família. Una abraçada forta, forta, d'aquella que se li dona als nens petits, vale? un petó

    ResponElimina