Aquest Silenci
Aqest silenci nostre deus vetllar-lo
tu, des de lluny,amb la mirada encesa,
amb aquells ulls tan clars de quand somreies
i ccompartirem tots la teva joia .
també nosaltres et pensem,i ensomples
la quietud de fondes placideses
de llocs,de noms de veus que no camvien.
tot,pel record,se´ns fa mès assequible,
i ès com si un vent suau dictés preguntes
 que poden contestar només mirant-te
.Vas viure poc entre nosaltres,i ara
ets un jonc que creix sol a la ribera
del nostre fer i desfer de cada dia
Mai cap tempesta no podrà arrancar-te`n
i si algun cop un vent d`oblit et vincla
quan et redreses altra volta, esclaten
 tots els colors i et sentim molt mès pròxim
 vetllant com sempre aquest silenci nostre
des de les teves clares llunyanies
          M M POL