començarcHem estat acompanyan a la Silvia en el seu ultim viatge,que trist fill meu allà estavan tots ham el cor fet troços els pares els germans el marit i les seves criatures , que no ès just que la mare mai mès pugui abraçar-los,ferlos un petò veurels creixer fins arribar a ser uns homes adults.Això per mi ès la injusticia mès grand que li pot passar a qualse-vol èsser huma no sè qui te el mando de desidir pro crec que tindria que hanar en conta,perque destrosa moltes families per tota la seva vida.Ja mai mès sera igual per mès que s`empenyin la felicitat està truncada .
T`escric el que li han possat en el recordatori,
Y cuando llegue el dia del ultimo viaje,y estè al partir la nave que nunca ha de tornar,me encontraréis a bordo,liguero de equipaje,casi desnudo, como los hijos del mar.........Antonio Machado
No sè si alla hon a marchat ès en ell lloc hon ets tu ,si aixi ès sieu feliços i recordeu que aqui teniu gent que molt us estimem.................mil petons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada