disabte ahir varem hanar a despedir el meu cusi,espero a partir d`ara ell pugui gaudir de la pau i la tranquilitad que desitjaba,despres de passar aquesta llarga malaltia que crec quesens menjara a tots,ès increible la de gent jove que la pateix.Era el meu cosi-germa i sempre deia que volia tornar a casa quand arribes la hora de la jubilaciò,torna¡¡¡prod`altre manera fill va ser trist perquè les seves filles, netes,esposa germans en fi tots en principi no saben que està passant,i corren els dies ales-hores ès