Poema:

Tant és per on caminem
que sigui pel sud o el nord,
vora els camins trobarem
rams en senyal de record.

Són llàgrimes del patir
de les qui ploren unes vides,
quen han quedat prop del camí
com aquelles flord marcides.

Quantes il·lusions trencades
quants anhels de joventut,
quantes vides estimades
en un camí s'han perdut!

Si en qualsevol carretera
veig un ram que hi ha posat
sento una pena infinita
per aquelles que li han deixat.

Em commou la seva pena
el buit que nones pot omplir,
no hi ha consol de cap mena
per alleujar aquest patir.

I unes pobres flors marcides
restaran tímidament
en penyora d'unes vides
plorades amb sentiment.

Roser 15/09/11