Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
dimarts, 10 d’abril del 2012
la mona
Avui que ja esta tot passat i entrem a la normalitat,dimars tenim a l`ORIOL acasa tenia unes decimetes de febre i la teta no ha volgut que vagui el cole,apart no els volen.Hem jugat ham un ioio que li va portar la LOURDES ham un ou de chocolate,com pots imaguinar de aquesta materia no en va faltar,dues mones dos paneres de ous mès dos gegants tanta chocolata,suposo que el que te el petit ès un ampach,varems dinar aqui a casa despres va venir les teves cosines i esperabam els tiets pro ells van dinar ham els MARSAL,debian fer la sobretaula llargua.
Quan he obert l`ordinador habia una dita,cada dia posant una de nova no sé qui s`entretei diu,(El somriura és l`idioma dels homes inteliguents) no l`entenc no sé quin sentid tè o parqué la persona que no és inteliguent no somriu? pregunto.Quanta gent no inteliguent somriu,el fet que el servell de algu per la situació que sigui no el ha desen-volupat no te dret a somriura,no m`agradat la dita potser el meu cervell no esta a aquesta alçada,no li dono mès importancia de la que té.Ahir vaig hanar a veura el mercat mediaval,era petito pro el fet ès que tots els pobles de la vall feian coses,i si estas aqui no pots está a tot arreu i habia un firaira que portava gats negres,recordes la nostra gata va mori dos mesos abans que tu tambe la trobo a faltar,pro aqui realment no ham deixa viura ès el teu record.
Hara millor no en parlo ja continuare en un altra moment.....t`estimo moltisim
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada