una dita

Estimat ahir despres de dinar vaig hanar fins a casa de la MARIA de can mas,fer-li una mica de compaynia, no soc potser la mès indicada pro per experiencia, la puc entendre tot i que cadasqu ès fa la versió segons el fet de la mort. Envaren ensenyar una fotografia de la MONTSE en un viatge crec que varen dir el BRASIL. Una posta de sol preciosa ham un escrit que ham va copsa,li vaig demanar si tel podia passar i deia així(Algú va dir que realment ens morim quan s`ensolbida del tot,jo sé que no morire mai....fins sempre),és molt bonic i crec que ès cert per mi que ham costa tant de acceptar que no estas aqui,quand a casa és fa alguna cosa sempre et veig a la cuina, parant la taula o assentad en el sofa rient de algú que fan a la tele,i saps surto el carrer i sempre alguna persona parla de tu, llavors estas el meu costad sempre el papa tambe li passa,i la teva germana diu que la acompanyes a la feina.BÉ tu mai moriras no et podem veure, no et podem palpar,pro sempre estas aqui dins el nostra cor.Desitjo que la dita et doninla esperaça que ens dona a tots i que algun dia ens reiem de coses que hara ens donan tristo. Fillrep de la teva famili molts petons t`estimem