Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
dijous, 10 de maig del 2012
excursió
Que fill com anem ,com portem,com estas,com pots passar sense els teus. si ham pots lleguir suposo que el que penses o pensen,ésque ja estic perden els papers moltes vegades penso que és així,el perqué?bona pregunta pro no te resposta el que si puc assegurarta que el meu cap sempre esta ple de tu.
BÉ en la meva vida encara tenia una asignatura pendent,vaig lleguir un llibre (la maternitad d`elna)més tard varen fer una conferencia,el tema era de una estudiant suisa que va ajudar a moltes mares enbarasades,que estavan en un camp de concentraçió aqui aquest poble ELNA,ella era una noia de 24 anys i ham l`ajut de creu roja i alguns amics, voluntaris varen aconseguir que molts nadons sobrevisquesin en la guerra de ESPANYA, aquesta noia va mori l`any passat ala edad de 94 anys ès deia ELIABETH ELDENBENZ, béaquesta historia veridica que va pasar aprop de nosaltres ham va commoura i dilluns vaig tenir l`oportunitad de está en aquest lloc,en va agradar era tot molt interesant,crec que en les guerres ni han de bons ino tant bons i aquesta senyora,no la han reconagut fins el 2004 hara si suposo que aixóen aquest tempsson promocions de cara el turisma, la veritad penso que hauria de existir més gent com ella.
NO puc dirta gran cosa nomes un petit encis,m`agradaria poder-na parlar molt més pro hauriam de estar junts i com no ès posible, ès la signatura que tindrem per quand ens retrobem,Rei ja saps que t`anyoro i t`estimo dempre estaras ham mi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada