dimecres, 16 de maig del 2012

un dia com qual-sevol

HOLA estimat ahir vaig escriura,pro com tenia un dia dolent el lleguir el que et via posat vaig borrar,estava empipada ham mi mateixá,per tant el que te explicaba no era el que tu voldries sentir,son aquest dies que el mon t`importa tres pepinos i el que penses ho el que dius,fa malt en el que llegueix i en el que escrius.Avui no és el millor dia pro no estic tant negativa,he obert els ulls i evidenment el meu pensament aset per tu,i per uns instants me dit tot és mentida aixó és imposible,pro et rentes la cara i comenses a mirar per casa i veus fotos ,flors , espelmes i tornes a la realitad, la crua i dificil realitad,i desitjeries tornar el llit dormirte si pots i així olbidarte de que estas viu,dins aqueste gabia que cada vegada és més estreta i t`ofega,no sé si ham pots entendre tampoc ser si et faig malt, no ès la meva intenció jo nomes voldria sapiguer si ets feliç si estas bè, si tens tot aixó ja sè que penses ham tots nosaltres ,una mare sap aquestes coses. LA teva teta diu sempre i no ham cansó de repetir-lo,si el tete estigues aqui tot seria diferent. FILL el papa ja comença la recta final, de recuperació i encara que ès queixa esta millor et troba a faltar igual que tots . Rep una abraçada de aquelles de 3 minuts penjats el coll t`estimo mama

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada