19 -11-2012

AVUI 92 mesosi 12 hores,ens vas deixar ningu de casa estava ham tu¡tot sol a la carretera,qui sap el què pensabes el papa era fora a Espinavell la Trini era a casa ,la teta no recordem i jo estava a olot a classe,la meva profe a mig mati ens va fer fora (ens va dir plorant ¡¡¡¡les de CAMPRODON feu el favor de marchar què jo he de hanar a ferme un massatgue i nosaltres extrenyades perquè ens ho deia plorant,varems marcharpensat què alguna cosa li habia passat,la habien trucat i sortiem de clasen varem anar a buscar el teu pa,i quelcom per dinar la teta i tu ELS DIVENDRES DINABEU JUNTS,la LOLA ,la rosa i jo pogem el coche comentan el què habia passat,sense pensar res del què succeía a partir d`aquino puc dirta res mès,i no ham trec del cap tot solel mès de gener en aquell camp humitajat ,fred no puc arribar a imaguinar què podies sentir la LIDIA què va estar el teu costad,varem passar per alla a devant no habia cap mena de frenasò,pro mès anlla la LOLA va veure un coche vermell damunt la grua i ens va dir alguna cosa ha succeit.Doncsès tot el què jo puc explicarta no recordo mès,el què sé és què no te vist mai mès 92 mesos avui.COMENÇA a ser massa llarg costa el dia a dia les hores els minuts simplement viura. PRO et dire què tèstimem molt i desitguem què siguis hon siguis la felicitad t`ompli,rep fill dels papes un peto x mil