diumenge, 4 de novembre del 2012

diumenge

Què pots fersi la persona què tant et fa plorar,ès l`unica què pot consolar-ta Com estas fill,aquest refrany ès el què avui sortia en el ordinador,m`sobtad i he cregut què ham sentia identificada,bè avui ès diumenge,degut el mal temps no hem surtid de casa,el mati encara he anat a comprar pro a la tarda aqui a casa ham el papa, mirant aquesta pantalla què et menga el coco,tot i què hem mirad pelis,et recordo què dema ès el cumple del papa,la teva germana a trucat per fer-li algu pro è molt malt dia el dilluns ès tot tancat,i jo li deia què esperesim a què estiguesim mès tranquils,recordes quan va fer 50 anys?què a la nit vaig plantar fotocopies per el poble,i tothom el feliçitaba li varem preparar un viatge en globus i no va voler,doncs dema tornará a tenir el mateix regal,perqué si sen el què jo vaig sentir alla a dalt val la pena,ès el què he pensat i no vull cambiar el regal ès de aquelles sensacions què passant una vegada a la vida. m`agradaria què ens acompanyesis,què troquesis a la porta això seria un verdader regal ja veus sempre pensant el mateix,no tinc cura pro tampoc vull evitar-lo sempre espero què la clau de la porta giri com les agulles del relotge,i no pro jo dura ès superior a mi.Bè fill et deixó per avui rep de tots tota l`estimaçío dels teus què mai t`oblidem ......pares

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada