diumenge

BON dia JAUME petit,diumenge la veritad no sé qué posarta penso què fa 6 anys era l`ultim dia de festa de la teva curta vida, varem anar a dinar a casa la tieta ANTONIA va venir el nostra germa ham les nenes, i més tard vares venir a fer el café i postra, qué son les ultimes fotos què tenim teves,ahir quan varen fer l`entrada tambe vaig pensar què tu l`habies fet aquell disabte,què va quedar tot glaçat i ens deies què vigilesim , perquè ningu ès fes malt,i ham preguntu?si aquestes petites coses no s`obliden com vols què deixem de pensar ham la gran persona què tu erets,els grands plans què tenies envers la teva vida,la sinceritad, les inquietuts,sempre apunt per estar,tot aixó el temps no pot borrar-lo,tot aixóet queda per la resta de el què et queda de vida,voldriam continuar com abans pro ès imposible, no ès pot per mès què intentis res ès igual,tens dies què nesesites el teu espai estar sol ham els teus pensaments,i ni han què nesesites estar envoltad de familia i amics per poder portar, tot aquets pes què la teva marxa ens a deixat, el teu record está tant i tant present com el primer dia,pensas què el temps i diuan què tot u cura,no ès el cas un fill ès un fill,vaig sentir una conversa de algu què deia ,donaria la vida per poder mengar tant sols una bossa de pipes junts¡¡¡¡¡¡¡i vaig pensar jo tambe,i com una bossa de pipes ham dura molt,no puc imaginar l`estona què podriem parlar, apart què l`allergaria i la faria dura molt. JA veus rei no ès el meu dia ,ting coses per explicarta pro les deixó per un altra estona, rep tota l`estimació dels teus molts petons i sapigues què estem plens de tu .........................mama