Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui l’ofereix. Dura un instant però el seu record… a vegades no s’esborra mai.
dijous, 10 de gener del 2013
EL BIEL MARCER
estimat JAUME petit ahir no et vaig escriura,com saps la teva cosina THAÏS I EL JOSEP han tingut el petit BIEL MARCER,potser t`extranyi pro ella li a possat per primer el seu cognom,bè som les mares les què portem la carga )els cuidem passem la nit en vetlla,i tantes coses què una mare fa per el seu fill,sempre el costad de un pare què fa el què pot i mès,perquè la figura del pare te la seva importanciá.Doncs ahir juntament ham la tieta ANTONIA varem anar a coneixer el petit,ès molt guapo va pesar 4 kilos i molt llarg no en va els pares i el avi tenen una alçada què deu-nido,ès bon nen nomes menga i dorm,bè aixi varems passar el dia junt ham ells un dia diferent i de aquesta manera van passant,perquè si surts una mica del teu entorn no ès fa tant llargues les hores,i tens el cap ocupat ham coses noves et ting present pro no estem sempre alla mateix no sé com explicar-ta,a mi m`agrada pensar ham tu ès el primer què faig quan ham llevó,i durant el dia penso avui li faries aixó o allo per dinar,o bè li compraras tal cosa per reis,i tot plegat reacciones i et dius no está aqui,va marchar i no ens varem despedir,no ens varem abraçar,no ens vam dir fins aviat o fins què toqui,no varems quasi ni veuret i per aquets motiu jo cada dia espero qué la porta del carrer s`obri i entris i no accepto,què no et veure mai mès.
JAUME petit sempre seras el petit encara què passin molts anys,fill rep el peto x mil qué sempre deies t`estimem i t`anyorem papes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada