divendres, 14 de juny del 2013

el meu jaume petit

Hola fill jatorno estar aqui,primer miro si ting resposta ,soc inguenua pro dian qué mai l`esperança has de perdre,i jo espero espero una resposta aqui ,el soroll de la clau de casa ,la fresa de quan pujabes l`escala ho el volun tant alt de la musica ,tot aixó i mes esta present cada dia aqui dintra el meu cap,i no ès posible olvidar tot el contrari el sentiment ès va fent mès i mès fort ,et portem tant a dins qué qualsevol fet tu estas present,mai de la vida habia pensat viura una cosa així ,impensable sempre creus qué aixó existeix pro qué li pasa a els altres ,i quand toca a un èts tant i tant impotent,qué veus la poca cosa qué som ,i qué en qualsevol moment ens pot pasar de tot ,actualment crec qué no has viura pensant ham el dema ,si no ham el dia a dia perqué tu i jo ens varem dir bona nit el dijous ,i el divendres hans deixabes ham una tristo  i una amargura qué hores d`hara encara arrosagemt,i suposo qué sera així fins arribar al final dels nostres dies ,
no sé si podras asebentarta del qué dic ,tot ès un misteri qué per més qué busquis no trobas la solució,ès com un trenca closques dificil i no hi ha ningu qué pugui donarta una petita pista ,he buscat ham les religuions a gairebe totes els diners son els qué manan ,he trobat persones fantastiques qué si podrien haber conseguit qué tornes a tenir la fe que vaig perdre ,aquell 19 de gener ,pro tambe han marxat i així paso els meus dies batallan ham el meu interior  sense obtenir xap resultad .
Una cosa ès vent serta què tot plegat a enfortid el meu carinyo embers tu ,i dirta tèstimo i t`anyoro ham fas falta et trobo tant a faltar ,rep fill una abraçada de les qué t`habies de ajupir i et feia malt el coll un peto per mil .......................................mama

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada