Hola fill qué et sembla , la lluna la naturalesa és increible aquets reportatge ham les siluetes de la gent qué varen anar a veure com sortia, i com va creixen potser si darrera de aixó algu i te qué veura , pro te qué esser una persona especial per dir alguna cosa ,el meu intelec-tual no arriba a entendre el perqué de fenomens tant meravellosos ,i al hora coses qué passan tant tristes ,no sé si el veuras si no a traves dels meus ulls ,et dic qué deu ser una experienciá maravellosa ,veura quan entre la nit i comença a sortir la lluna ,ham un reflexos qué sembla qué una prsona t`estigui mirad ,és un hotmail qué en va enviar en Xavier Claret,i jo le reenviat els meus amics perqué en gaudeixin,bé estimat ja estem ficats a la festa de Camprodon com et vaig dir no estarem ,soc concient qué no t`agradaria qué diries teniu qué fer poble, i teniu qué continuar aquesta vida com si fos aqui ,quan he obert els ulls el mati he fet repas de aixó,he plorat pensan qué no aprobaries desicions qué el papa i jo prenem ,pro has de entendre qué tu no estas aqui i no va ser desició nostra ,nosaltres et volem aqui ,volem veuret ,palparta ,parlar riura i si molt m`apretes plorar pro junts,ales-hores no lliga qué pugui ser un mon meravellos i al-hora tant trist.
He lleguit un escrit qué diu (nomes soc un esser huma , no ploreu estimats quand jo no estigui aqui,aqui us deixó els records perqué penseu ham mi¡¡¡¡¡¡¡és bonic recordsés el qué ens queda ,pro hara ja anem repetin la teva vida va esser curta,massa per tot el qué volies fer no et va donar temps i cada dia quan sobren les perpelles,el primer qué et ve perqué?et dire qué la familia de Roger Aulines com cada any per aquestes dades et porten un present ,gracies el fet de qué penseu en el nostra Jaume ja ens donem per satisfets ,
bé fill et deixó no voldria plorar pro no puc evitar-lo , i les llagrimes no ham deixen veura les lletres de aquets aparell , qué a la fi m`ajuda a dirta alguna coseta .tèstimo un peto dels teus x mil mama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada