Estimat avui deixere la poca inspiraçió qué te el meu cap ,i et posare una poesia de M. M.i Polun gran home que dintra la seva mala-ltia degenerativa ,el seu cervell no va deixar de viure,aquets anyla Marato de tv3va destinada ,a la recerca de aquestes enfermetats del cervell investigacions molt importants  ja que la poblacio cada dia embelleix més .
Em costa imagina-te absent per sempre,
tants records de tu se m`acumulan
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa
la tevamortno em crema les entranyes,
ni m`angoixa, ni em lleva el goig de viure,
em dol saber que no podrem parti-nos
 mai més el pa,ni fer-nos companyia,
peró d`aquets dolor en trec la força
per escriure aquets mots i recordar-te,
més tenaçment que mai m`esforço a creixer
sabent que tu creixes amb mi projectes
il-lusions,desigs prenen volada
per tu i amb tu ,per molt distants que et siguin
i amb tu i per tu sommio d`acompplir-los
t`en faspresenten les petites coses
i ès en elles que et penso i que t`evoco
segur com mai que l`unica esperança
de sobreviure´és estimar amb prou foça
i a convertir tot el que fem en la vida 
i a creixer l`esperança i la bellesa,
tu ja nohi ets i floriran les roses
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetlleràn secretes melodies.
tu ja no hi ets i el temps ara ens transcorre
entre els records de tu ,que m`acompanyes ,
i aquell esforç que prou que conexies
de persistir quan  res no ens es propici.
des d`aquets motsmolt tendrement et penso
mentre la tarda suaument declina,
tots els colors proclament vida nova
i jola visc,i en tu sém representa
soprenenment vibrant i harmoniosa
no tornaràs mai més, però perdures
en les cosesi en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre
                         m.m.pol
Espero fill que t`agradi i a tots els qué ens segueixen en aquets petit blog
en memoria de Jaume Petit un noi per nosaltres em un cor inmens ,sensible
amic dels seus amics fill i germa especial .t`estimem un peto    mama