dilluns, 4 de novembre del 2013

reflexions

Molt anyorat fill ,aquets mati quan me despertad ,al obrir els ulls et miro en la foto qué tenim pengada a la pared davant nostra,i he pensat (mai més) mai més el veuras i recapacitan i ploran ,quinaes paraules tant fortes mai més no deu anys ni vint ès fin mai ,no puc arribar a imaguinar qué vol dir mai mes ,tant qué t`estimem ,tant qué et volem i bé ampasarta aquets mai mes ,com ès menge com es paiex com pots viura ,sense esperança de cap mena ,bé diuan qué la fé mou montanyes ¿i con no hi a fé?qué mous com ho portes ,perdona rei tens una mare plena de inquietuts ,de preguntes sense resposta ,de perques sense qué ningu sapigue ,de vegades dic preguntaras a tal perqué ès inteligent i tindra ,si mes no una explicació,i no ¡¡¡¡¡¡et diuan qué un altra dia estarem tots plegats junts un altra vegada ,realment ho saben?qui a vingut per explicar tal cosa ,ales hores et contestan ès el misteri de la vida¡¡¡¡i ens hem de quedar ham aquesta resposta ,pro jo no en ting prou ,no ham serveix ,jo vull fets veridics contundents ,el diuan no entre en el meu vocabulari,potser no t`agradi el qué penso pro és el qué ting ,jo no sé si ets feliç ,si et cal quelcom ,siestas bé jo la mama no ho veig ,per tant qué no ham vinguin ham histories .
Perdona fill és el meu estad d`anim ,ès la gran putada qué ens ha fet la vida ,a tu i atots nosaltres qué mai més serem els mateixos ,i ham tot hem de donar gracies qué tenim familia i amics ,per tant hem de dir qué som afortunats ¡¡¡un amic és el qu´encara qué llunyar,és recordadels moments importants viscuts¡¡¡¡per un instant imagina el qué esta sol
Fill com sempre dic com t`estimem i com voldriam tenirta entre nosaltres un peto x mil ....mama

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada