Avui aquesta hora el dia 19 de gener ,ens vares deixar,fa 7 anys i 4 mesos ,no saps el qué a comportad la teva marxa,el cambi de la teva vida i de la nostra ´res ès igual ni el dia a dia de cadasqu de nosaltres ,no som els qué erem ens falta una mica de la teva vida,dic una mica perqué és a tots els teus i a tots ens toca un bossinet de tu,jo com a mare el teu pare,la teva germana i tots els demes aquesta hora estaran pensant perque?perqué?tu i si ho pensem fredament qui sap el que el desti li depara ?potser baixo l`escala i ham quedo,per aixó ara no miro la vida ham un present la visc el minut ,perqué no se si dema estare aqui,despres de sentirte tant ham tants projectes futurs,et volies mengar el mon i aquets a guanyat a set primer,diun una mare qué segurament us nesesiten en algun altra lloc,i nosaltres no et nesesitem ?desde qué no estas jo soc diferent i en soc concient,dura ,implacable,i quan veig injusticies no me les puc callar,tot aixó i més es la teva mare,a ningu li agrada que en un moment donat li diguin el qué penses,no en va el refran diu ( qui diu les veritats perd les amistads) i ès així ,pro com la rabia qué t`inunda es més forta i a de sortir per algun lloc ,la meva es verbal ,i soc plenament conciesnt pro vull qué sapigues qué igual me creat enemig ,ting molts amics ,un pilor de pares i mares qué pensen com jo,molts d`altres no ho entenen pro no han passat per aqui,si creus qué faig alguna cosa malt feta perdomam ,vaig per impolsos així es la meva vida els de casa i ja costa.
Rei et parla la teva mare ,una pobra dona qué t`anyora i t`estima com mai un peto ...............mama i papa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada