diumenge, 18 de maig del 2014

absent per sempre

T`en faspresent en les petites coses
i ès en elles que et penso i que t`evoco
segur com mai que l`unica esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem enla vida
i a créixer l`esperança i la bellesa,
tu ja no hi ets i floriran les roses
maduraranels blats i el vent tal volta
desvetllera serenes melodies.
tu ja no hi ets i el temps ara em trancorre
entre el record de tu ,que m`acompanyes,
i aquell esforç que prou que coneixies
de persistir quan res no ens es propici
Des d`aquets mots molt tendrement et penso
mentre la tarda suaument declina
tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc ,i en tu se´n representa
sorprenenment vibrant i harmoniosa
no tornaràs mai més,pero perdures
en les cosesi i en mi de tal manera
que em costaimaguinar-se absent per sempre
                m. m . pol
Estimat aqui no i ha tota la poesia falta un troset del principi
le lleguida i ès frepant,triste ,i diu tant i tant profun ,he pensat
avui ès 18 el numero del ultim dia que et vaig veure ,i quan arriba aquesta data cada mes sento dintra meu,una anyorança una melanguia un no viure
dema 19qui tingues el poder de fer un ( dejabu )recordes la ultima pelicula
que varems veure junts,ès deia aquets nom ,i tu ham vares dir mama vol dir
tirar enrera . no es el que pasa el contrari segueix endevant dia darrera dia i tens qué pasar-lo ,si ho si,pro perdures el nostre costad en tot el qué fem
que ens costa imaguinarte  absent per sempre
t`estimo i et porto dintra el meu cor ,un peto .......mama papa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada